aquesta pàgina està especialment dedicada a un nou estel anomenat natxo que des del 5 de setembre de 2000 viatja per les distàncies infinites de l'univers i alhora a l'espai íntim de tots els que l'estimem.
Com que el primer problema amb que ens trobem quan mirem cap al cel és el de l'orientació he pensat que seria bo començar aquestes apunts d'astronomia amb unes definicions que en ajudaran a orientar-nos.
Hi han diverses maneres d'orientar-se en funció de diferents coordenades. "(...) per a la solució dels diversos problemes d'astronomia s'utilitzen diferents sistemes de coordenades celestes. Aquests sistemes es diferencien entre si per la elecció del plà de referència i del punt d'origen" (1)
El punt d'origen potser la posició de l'observador en les coordenades horitzontals o el punt gamma a prop de la constel·lació d'aries, en les coordenades ecuatorials.
El pla de referància pot ser el pla d'horitzó matemàtic en les coordenades horitzontals o el pla de l'ecuador en les coordenades ecuatorials.
A continuació presente un esquema dels diferents plans i coordenades. Les línies estan indicades per lletres minúscules i els punts per majúscules.
Tot i que semble una mica confús aquest esquema en posteriors edicions d'aquesta página s'aclararan progresivament.
Esquema de les principals línies astronòmiques d'orientació.
El cercle central representa el planeta
Terra.
El cercle concéntric exterior representa la bòveda celest.
O : punt de l'observador.
a : pla horitzontal de l’observador. anomenat horitzó matemátic (2). serveix per a determinar los coordenades horitzontals,-distància al cènit: h altura i longitut en graus a partir d'un punt de l'horitzó matemàtic.
Cal no confundir-lo amb l'horitzó visible que s'extendeix una mica més enllà dels punts A i B.
b : línia dels pols N-S terrestre i celest.
c : línia eclíptica.
d : perpendicular al plá horitzontal de l’observador. Marca el cènit i el nadir en la bóveda celest per a l'observador.
L’angle que forma la recta b que determina els polos N-S amb la recta d que determina el cenit és la latitut en el punt considerat.
(1) P.I Bakulin, E.V. Kononovich, V.I. Moroz, Curso de Atronomia General. Ed.MIR, Moscú-Madrid, 1992.521 BAK cur, Biblio Burjassot, p.28
(2)Ibid.