L’alfabet i les xifres
L’alfabet e las chifras

L’alfabet*
L’alfabet

A a

B be alta, be nauta

C ce (ç : ce trencada)

D de

E e

F ef, èfa

G ge, ge

H hac, acha

I i

J jota, gi

K ca (estrangerismes)

L el, èla

M em, èma

N en, èna

O o

P pe

Q cu

R er, èrra

S es, èssa

T te

U u (en occità ü ‘a la francesa’)

V ve baixa, ve bassa

W ve doble/doble ve, ve dobla (estrangerismes)

X xeix, icsa

Y i grega, i grèga

Z itzeta izèda

· segons Albert Rossich, El nom de les lletres, Caplletra, 27 (Tardor 1999), 65-86.
Aquest llibre dóna les formes catalanes tradicionals. Al segle XIX, però, aquestes formes van ésser substituïdes progressivament pels castellans, de manera que la normativització del català empresa per Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans se va fer, en aquest tema, sobre el desconeixement de la nostra tradició gramatical.

Dígrafs catalans

LL	Ella
NY	Enya o En i grega
L·L	El geminada
RR	Doble er
SS	Doble es

Les xifres
Las chifras

0 zero zèro

1 una, una

2 dos, dues doas

3 tres

4 quatre

5 cinc

6 sis sièis

7 set sèt

8 vuit uèch / uèit

9 nou nòu

10 deu dètz

11 onze

12 dotze

13 tretze

14 catorze catòrze

15 quinze

16 setze

17 disset dètz-e-sèt

18 divuit dètz-e-uèch

19 dinou dètz-e-nòu

20 vint

30 trenta

40 quaranta

50 cinquanta

60 seixanta seissanta

70 setanta

80 vuitanta ochanta

90 noranta nonanta

100 cent

1000 mil mila

10 000 deu mil dètz mila

100 000 cent mil cent mila

1000 000 un milió un milion

1000 000 000 un miliard (sovent mil milions en catalan)

En catalan se met lo tiret (?) entre desenas e unitats i en los compausats de –cents
En occità se posa el guionet quan hi ha e de lligam, però no pas en els compostos de cent

23: vint-i-tres vint-e-tres

44: quaranta-quatre quaranta quatre ?
201 : dos-cents u dos cents un
2002 : dos mil u dos mila un