Cantalausa és un gran filòleg. Ha dedicat vint anys a fer el diccionari, i els darrers sis en jornada espartana i completa
Aquest serà el primer
diccionari occità unilingüe i es publicarà amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis
Occitans. Es tracta d'una obra monumental, de 1056 pàgines de gran format, amb
text a dues columnes. Hi ha més de 100.000 entrades, més de 200.000 definicions
i un gran nombre de referències i exemples. Aquest mes de setembre ja començarà
la campanya de subscripció.
L'autor del diccionari, Loís Combas, que signa com a Cantalausa en tota la seva
obra en occità, ha explicat a l'AVUI que al diccionari s'hi poden trobar tots
els mots del Mistral fiable (Lou tresaur dou felibritge), de
1878, amb definicions en francès i els del diccionari d'Alibèrt, que es va publicar
inacabat el 1966 per la prematura mort de l'autor set anys abans.
Cantalausa explica que ell també es reconeix alibertista. Per això,
gramaticalment prefereix, igual que Alibèrt, igual que Laus, les formes
nuèch singular nuèches plural (nit, nits ) a nuèit, nuèits,
en contra de la preferència d'un altre alibertista com Patrici Pujada.
A part d'això, Cantalausa incorpora tot un plegat de paraules noves i de
neologismes, com ara termes específics de medicina, química, geologia,
astronomia, informàtica...
A l'hora de fixar les entrades, Cantalausa ha tingut més en compte l'etimologia
que no les variants de la llengua parlada. No vol dir això que els dialectes no
hi apareguin: les entrades hi són sobretot en llenguadocià, però també hi
apareixen termes específicament gascons, provençals, llemosins... Pel que fa a
l'etimologia, s'indica la de tots els termes científics, per exemple: quatre
paraules després de trobar xifo -"fòrma prefixada del grèc
xiphòs (espasa)"-, trobem xifofòr: "Mena de peis
d'aqüarium que son nom vòl dire «que pòrta una espasa»".
Es pot afirmar, sense cap risc d'error, que el diccionari rebrà elogis i
crítiques, com sempre passa. Ja Loís Alibèrt, -l'equivalent occità de Pompeu
Fabra-, va ser criticat per Josèp Salvat, Antonin Perbosc ("Alibèrt est
une espèce de sous-Hitler"), Prospèr Estieu i el felibrisme en ple. Ja
he sentit dir que Cantalausa és un home que treballa sol, que cal reconèixer-li
uns grans coneixements filològics, que domina com pocs la llengua, però no té
una sòlida formació lexicogràfica. També he sentit dir que les definicions que
presenta són sòbries, que no ha tingut en compte les propostes que fa Jacme
Taupiac a L'occitan modèrne, que han fet tant enrenou... Des del meu
punt de vista, puc admetre que Cantalausa no és pròpiament un lexicògraf, però
el diccionari que ha preparat omple un gran buit i és de primera necessitat,
perquè fa molts anys occitans i occitanòfils esperem un gran diccionari.
Aquesta també és l'opinió de Gilbèrt Mercadièr, conseller acadèmic de llengua
occitana al Rectorat de Tolosa, que ja va avisar l'any passat que disposar
"d'un diccionari monolingüe ha esdevingut una necessitat per a l'estudi i
la transmissió de la llengua. Hi ha milers de joves aprenent occità, i
treballant en l'occità dins l'ensenyament bilingüe, però encara no disposen
d'un diccionari adaptat a la millor forma d'ensenyament. Si els equips
professionals no se n'ocupen, hauran de venir els amateurs aïllats a
suplir-los".
Cantalausa no és un amateur, sinó un gran filòleg. Ha dedicat vint anys a fer
el diccionari, i els darrers sis en jornada espartana, intensiva i
completa. Ningú no nega, fins i tot els més crítics, que aquest llibre serà
imprescindible, que a partir d'ara, quan un occità es trobi davant de paraules
rares, o arcaiques, o en desús, o dialectals, tindrà molts números per
trobar-les en un diccionari, i sabrà què volen dir.
El secret de l'obra
El secret de l'elaboració d'aquesta obra ha estat ben guardat durant tot aquest
temps. Li guardà el secret Cristian Laus, gran amic i conseller seu, autor dels
diccionaris Francès-occità (1997) de 32.000 entrades, i Occità-francès
(2001) de 36.000, que no presenten definicions, però sí sinònims, (ex:
descampar décamper. Syn fúger, s'enfúger.) cosa que ha servit de molt als
traductors estrangers. Laus va morir el passat 5 de febrer, tal com va informar
l'AVUI, i encara el dia abans trucava a Cantalausa per contrastar punts de
vista sobre el diccionari que ara està a punt de sortir.
Tots els professionals consultats es feliciten per la bona notícia de la
sortida d'aquesta obra. Hi ha unanimitat que aquest diccionari suposarà un ajut
importantíssim per a l'aprenentatge, la dignificació, la difusió, la fixació i
la recuperació de la llengua occitana.
L'obra sortirà en dues edicions, en tapa tova i tapa dura, que costaran 69 i 89
euros, respectivament. Per sufragar el cost de l'obra, s'ha obert una
subscripció que es pot fer posant-se en contacte amb Cultura d'Òc. Tel.
00.33.565.78.02.28, o a l'adreça: 31 avenguda de l'Abadiá. 12000 Lo Monastèri
de Rodès. Occitània.
El nom real de Cantalausa és Loís Combas, va néixer l'any
1925, i és sacerdot. Ha estat capellà a Nova York i professor universitari a
França, Anglaterra i Estats Units. Parla de forma corrent alemany, anglès,
italià, castellà, rus, francès i occità. I domina el llatí i el grec. Amb 45 anys
va aprendre a llegir i escriure correctament l'occità, la seva llengua materna.
Això era l'any 1971, i des de llavors li ha fet un servei impensable.
A part del diccionari occità, l'any 1979 va publicar el 'Diccionari Occitan
Illustrat' -un diccionari visual amb 15.000 definicions molt breus,
acompanyades de 15.000 imatges-, ha traduït a l'occità els quatre evangelis a
partir del grec; ha traduït 'El llibre de la jungla' de Rudyart Kipling; 'La
granja dels animals' de George Orwell; 'El vent entre els salzes' de Kenneth
Grahame; i ha publicat els següents àlbums d'Astèrix: 'Obelix e companhiá', 'Lo
torn de la Gàllia', 'Asterix en Corsitania', 'Lo bloquièr arvèrn', 'Lo
devinaire'; ha traduït Zola... Cantalausa ha fet i està fent, una feina titànica i metòdica. Disposa
d'un arxiu amb les dades de 5.000 possibles lectors. L'any 1979 va fundar
l'associació Cultura d'Òc, per difondre la llengua occitana i per facilitar
l'edició dels llibres que després han anant venint.