1) Per la
pronunciació llatina de u [u] enlloc de u « francesa »
[ü] en occità: cat. segur [segu]; oc. segur [segü]
2) Per la monoftongació de e, o oberts llatins en i,
u en català en lloc de iè, uò, uè en occità: cat. sitja,
ull; oc. sièja, uèlh
3) Per la
reducció del diftong ai a ei i després a e en
català, però conservat en occità: cat. fet (cat. ant feit); oc. fait
4) Per la
reducció del diftong au llatí a o en català, però conservat en
occità: cat. col; oc. caul
5) Per l’absència de tancament en català del llatí vulgar o que passa a [u] en occità: cat. dolor [dulo], oc. dolor [dulu]
6) Per l’emmudiment de la sibilant sonora intervocàlica z abans
l'accent en català, conservada en occità: cat. poal; oc. posal
7) Per la conservació de d intervocàlic final del llatí sota
forma de u en català, que despareix en occità: cat. peu; oc. pè
8) Per la vocalització del [d] en el grup intervocàlic -DR- que
esdevé [y]en occità i [u], [Ø], [dr] en català: CREDERE > creire (cat.
creure) ; PATRE > paire (cat. pare) ; LATRONE > lairon
(cat. lladre)
9) Per la vocalizació del tz final en u en català que se manté en
occità: cat. dieu, pau, creu; oc. disètz, patz,
crotz
10) Per la palatalització de ll i nn llatins intervocàlics en
català (ll, ny) i en occità reducció a l, n: cat. bella,
canya; oc. bèla, cana
11) Per la reducció dels grups mb, nd a m, n
en català, conservats en occità: cat. coma, cama, bena;
oc. comba, camba, benda (mes no pas en gascó)
12) Per la conservació dels grups kw, gw llatins o germànics en
català, reduïts a k, g en occità: cat. quatre, guardar;
oc. quatre [catre], gardar (mes no pas en gascó)
13) Per la palatalització de l inicial en ll en català i no pas
en occità: cat. lluna; oc. luna (llevat de qualques indrets a
Occitània)
L’occità transforma paraules planes en agudes: oc. catolic
[catulic]; cat. catòlic (a l’excepció del niçard i l’aranès i
d’altres zones)
L’occità no palatalitza el is, sc, cs llatins: oc. caissa,
lessiu; cat. caixa, lleixiu (mes sí a gascunya i allondre:
caisha, leshiu)
La intervocàlica llatina d s'esborra en català i en occità s’hi
pot mantenir en z en algunes zones: cat. suar, oc. susar,
però més generalment tenim: oc. suar
En occità els adjectius tenen flexió de gènere: oc. grand, granda;
cat. gran (però en català « bullenta » etc, si més no a l’oral)
L’occità fa generalment els plurals masculins en -es i femenins
en -as: oc. gos > gosses; cat. gos > gossos
(cat. antic: gosses), notz > noses, nou ; gròs
> gròsses, disc > disques, prèst > prèstes
/ oc. blanca > blancas.
Però també és possible, com en català, pels que són acabats
en -ig, -ç, -s, -sc, st, -tz, -x, -xt,
-z, fer el plural en -s o -es:
bòsc > bòsques o bòscs, precís > precís o precises,
virus > virus o viruses, tèxt > tèxts
o tèxtes, brèç > brèç o breces, crotz >
crotz o croses, fix > fix o fixes
Les paraules terminades en -th (gascó) fan el
plural en -res: aqueth > aqueres ; eth >
eres, el, els
L’occità té els
pronoms que se placen davant les formes verbals: oc. lo comprar, cat. comprar-lo ;
oc. Se cal levar, cat. Se cal llevar/cal llevar-se
En occità se posa
el pronom subjecte aprés de preposició aleshores que en català
s’empra mi:
oc. per ieu, amb ieu, cat. per mi, amb mi
En occità
s’emplega sempre la forma plena dels pronoms personals (llevant del gascó) i en
català, sobretot central, se prefereix la forma reforçada: oc. Me fa paur,
cat. Em (me) fa por
|
|
= ara canto/cantaré (futur molt pròxim). Mas: Vau a l’escòla = Vaig a l’escola |
|
cat. vaig
cantar |
= cantèri (cf. cat. cantí) (passat acabat, sense conseqüències al present) |
|
cat. he cantat |
= ai cantat (passat que encara té repercussions) |
|
cat. estar + ger. |
|
- pas:
no ex. sa(b)i pas, no sé
Però: non
pas: no pas (reforç de la negació)
- pas
que/sonque: no… sinó ex. ai pas que lecturas, no
tinc sinó lectures
- pas mai/pus: no… més ex. n’ai pas mai, no
en tinc més
- pas…
ni : ni… ni… ex. ai pas talent ni set, no
tinc ni gana ni set
Non canta pas / Canta pas: No canta
Non canta mai (/plus/pus) / Canta pas mai (/plus/pus): No canta més /
Ja no canta (més)
Non canta jamai / Canta pas jamai: No canta mai
L’occità emplega el
partitiu, en general: Vòli de pan (o també Vòli pan), Vull Ø
pa
Quand es d’ora?,
Quanta ora es?
Quina hora és?
En occità s’empra
el sistema internacional de lectura de l’hora però amb petites diferències en
relació amb l’espanyol o el francès.
13h00: una ora picanta, una hora en
punt/tocada o toca la una
13h05: una ora e cinc/una ora passada de cinc:
la una i cinc, una
hora passada de cinc
13h15: una ora un quart (del tantòst), un quart de dues
13h22/23: una ora e vint-e-doas/vint-e-tres
minutas, un quart i mig de dues
13h30: una ora e mièja (del tantòst), dos quart de dues
13h45: doas oras manca un quart o mens lo quart (del tantòst) (del
tantòst), tres quarts de dues
13h50: doas oras manca/mens dètz (del tantòst), un quart i cinc
de/per les dues
14h00: doas oras del tantòst, les dues de la tarda (dues hores de tarda)
17h00: cinc oras del vèspre, les cinc de la tarda (cinc hores de tarda)
19h00: sièis oras de ser, les set del
vespre (set hores de vespre)
Lligam : web sus de l’hora en
català, amb un rellotge virtual que dóna l’hora i coma dir-la