El sistema gràfic modern de la llengua d'Oc no difereix gaire del que s’ha aplicat al català modern amb l'Institut d'Estudis Catalans sota la direcció del seny ordenador de la llengua, el gran filòleg Pompeu Fabra, perquè Loís Alibèrt de l’Institut d’Estudis Occitans se n’ha inspirat. Hi ha només qualques particularitats gràfiques que s’expliquen per les seues particularitats lingüístiques.
Lo sistema grafic del catalan modern non diferís gaire de lo de la lenga d'Òc, per amor que Loís Alibèrt à l’Institut d’Estudis Occitans s’es inspirat del trabalh del “sen ordenador de la lenga catalana”, lo gran filològ Pompeu Fabra de l'Institut d'Estudis Catalans. I a sonque (o ‘nonmas’ en nordoccitan) qualquas particularitats graficas que s’explican per sas particularitats lingüisticas.
-
Les hacs no s’escriuen en occità (coma en italian. H
s’usa en gascó per notar una aspiració que prové
generalment d’una F etimològica)
Las achas
s’escrivon en catalan (en general coma en francés o
espanhòl)
ex : cat. hora; oc. ora / cat. història; oc. istòria
-
S’accentuen
els diftongs en occità
S’accentuan pas los diftongs
en català
ex : oc. nòu; cat. nou
-
S’accentuen
sempre les vocals obertes en occità
S’accentuan pas
las vocalas dubèrtas en catalan (exceptat quand es de besonh
per la règla de l’accent)
ex : oc. sègle; cat. segle (mas cat. sègle : cereala) / oc. nòra; cat. nora
-
Que s’elideix
davant vocal en occità i mai en català (gràficament):
Que
non
s’elidís pas jamai en catalan (graficament) e
totjorn en occitan :
oc. Qu’es acò ? ;cat. Què és això ?
Vet aquí una taula que permet de passar d’una
paraula català a una paraula occitana :
Vaquí
un tablèu que permet de passar d’un mot occitan a un mot
catalan :
OCCITAN |
CATALÀ |
ex oc. |
ex cat. |
-ader (-a) -eder (-a) -ider (-a) gascó (objectes, instruments, màquinas) |
-ador (-a) |
cargader |
carregador |
-ador (-a/adoira/-airitz) (personas) |
-ador (-a) |
caminador, valedoira, trobairitz |
caminador, valedora, trobadora |
-ador (adoira), edor (edoira), idor (idoira) (objectes, instruments, màquinas) |
-era |
bugadoira |
bugadera |
|
-ai(r)- |
-aØr-, -aur- |
paire, raire |
pare, raure |
|
-aire |
-aire i més sovint -ador |
pescaire |
pescaire o pescador |
|
-àisser |
-àixer, -éixer |
nàisser |
nàixer/néixer |
|
-an |
-à |
man* |
mà* |
|
-ariá, -eria gascó |
-eria |
librariá |
llibreria |
|
-ariá |
-aria |
agulhariá |
agulleria |
|
-asent |
-aent, ent |
plasent, fasent |
plaent, fent |
|
-ason |
-aó |
rason, sason |
raó, saó |
|
-atz |
-au, -eu° |
pensatz |
pensau, penseu |
|
-ch |
-t |
drech, fach |
dret, fet |
|
-eir- |
-edr-, -eur- |
pèira, creire |
pedra, creure |
|
-è(i)r (-a) gascó |
-er (-a) |
abelhè(i)r |
abeller |
|
-eire (-a) |
-edor, -idor |
beveire, legeira |
bevedor, llegidora |
|
-éisser |
-éixer, èixer |
créisser, conéisser |
créixer, conèixer |
|
-éncia |
-ència |
preséncia |
presència |
|
-és |
-ès |
albanés |
albanès |
|
-etz, ètz |
-eu, -ou** |
foguèretz, prètz, sètz |
fóreu, preu, sou |
|
-ià / -ián, -ia / -ian gascó |
-ia / -ien |
seriá / bevián |
seria / bevien |
|
-iè(i)r (-a) |
-er |
papièr, ribièra |
paper, ribera |
|
-ieu, ieva |
-eu, -eva |
josieu, josieva |
jueu, jueva |
|
-isent |
-ient |
disent |
dient |
|
-iss- |
-ix- |
daissar, baissar, fraisse |
deixar, baixar, freixe |
|
-it |
-t |
dreit, fait |
dret, fet |
|
-iu (-iva) |
-iu |
repressiu |
repressiu |
|
-on [u(n)]/[on] |
-ó |
canton |
cantó |
|
-otz |
-ou, -eu |
dotz, potz, crotz, |
dou, pou, creu |
|
-tor (-tritz) |
-tor (-triu/-tora) |
institutor, directritz |
institutor, directora |
|
-uèch (-a) |
-it, -uit |
nuèch, cuèch, |
nit, cuit |
|
-uèg |
-uig |
puèg |
puig |
|
-uèissa |
-uixa |
cuèissa |
cuixa |
|
-uèit (-a) |
-it, -uit |
nuèit, cuèit |
nit, cuit |
* ! plural : cat. mans [mans], oc. (+
general) [mas]
** en verbs
OCCITAN |
CATALÀ |
|
ieu, jo [iu]/ [ju]) |
jo |
|
tu |
tu |
|
el, ela |
ell, ella |
|
nosautres (-as) |
nosaltres |
|
vosautres (-as) |
vosaltres |
|
eles, elas |
Ells, elles |
|
aiceste/aqueste/aquel (fem. -a ; plur masc. -es ; plur fem. -as) |
aqueix/aquest/aquell (fem. -a ; plur masc. -os ; plur fem. -es) |
|
aiçò/acò/a(i)lò, (‘ailò’ sembla mot fantasme. A documentar). aquerò [a'k(e)rɔ] : allò; això gascó |
açò/això/allò |
|
ADJECTIUS POSSESSIUS |
ADJECTIUS POSSESSIUS |
|
mon, ton, son / lo m(i)eu, lo t(i)eu, lo s(i)eu |
el meu, el teu, el seu / mon, ton, son* |
|
ma, ta, sa / la miá, la tiá, la siá ; la m(i)euna, la t(i)euna, la s(i)euna |
La meva (-ua), la teva (-ua), la seva (-ua)** / ma, ta, sa* |
|
nòstre, vòstre / lo nòstre, lo vòstre |
el nostre, el vostre** |
|
nòstra, vòstra / la nòstra, la vòstra |
la nostra, la vostra** |
|
son, sos, sa, sas / lor / lo lor, la lor |
el seu ; la seva(-ua) / llur*** |
PRONOMS POSSESSIUS |
PRONOMS POSSESSIUS |
|
lo m(i)eu, lo t(i)eu, lo s(i)eu |
el meu, el teu, el seu |
|
la miá, la tiá, la siá / la m(i)euna, la t(i)euna, la s(i)euna |
La meva (-ua), la teva (-ua), la seva (-ua) |
|
lo nòstre, lo vòstre, |
el nostre, el vostre |
|
la nòstra, la vòstra |
la nostra, la vostra |
|
lo lor, la lor |
El seu ; la seva(-ua) / llur |
* : solament davant de noms de parentiu, davant
de ‘vida’ i en poesia : Mon pare, en ma vida, mes
penes
** : mas, Casa meua = la meua casa, Pare nostre
(religion) = El nostre pare, Casa nostra = La nostra casa
*** : sustot en registres nauts, ça que la es natural
al Rosselhon
Un text per comparar
totes dues llengües
Un tèxt per comparar las doas
lengas
[Occitan] Als Estats Units, un òme foguèt embarrat 28 ans de temps dins divèrses asilis, o, per o dire mens broncament, dins divèrses espitals psiquiatrics. Dins lo primièr d'aqueles asilis, qu'i/ont foguèt admés en 1951, aquel òme foguèt clamat mentalament endecat, ja que sabiá pas solament parlar e s'acontentava de produire de sons estranhs qu'avián pas res a veire amb lo lengatge uman. Dins lo cors dels ans e dels espitals successius ont èra trasferit, lo jutgèron los mètges "plan pauc communicatiu", "fòrça endarrierat", o coma un "individu del lengatge incoherent".
[Català] Als Estats Units, un home va estar internat (durant) 28 anys en diversos manicomis/bogeries o, per parlar més elegantment, en diversos hospitals psiquiàtrics. En el primer d'aquests manicomis, en el qual/en què/on va ésser internat el 1951, aquell home va ésser declarat minusvàlid mental, ja que ni tan sols sabia parlar i s’acontentava de produir sons estranys que no tenien res a veure amb el llenguatge humà. En el curs dels anys i dels hospitals successius en els quals/en què/on era transferit, els metges el van jutjar "molt poc comunicatiu", "molt endarrerit", com un "individu de llenguatge incoherent".