L’occità medieval
L’occitan
medieval
L'occitan medieval se pronunciava més o menys com el llenguadocià actual. Açò és lògic puix que aquest dialecte és el més conservador.
La pronunciació de l'occità medieval difereix sobretot en aquests punts que segueixen :
a final se pronunciava encara [a], com en certes zones avui dia
o tancat se pronunciava [u] (com avui) en posició no-accentuada, mes [ó] en posició accentuada, com en català oriental
c davant e e i se prononciava [ts]
v se pronunciava [v], com en nord-occità
Exemple : dolçor
[dultsór]
L'OCCITÀ ANTIC DEL SEGLE X AL XII
La lenga s'utiliza dins los tèxtes epics, lso romans, las nòvas, los tèxtes scientifics, tecnics e didactics.
Aquera lenga non es pas encara completament fixada ; presenta tanben una morfologia nominau e verbau pro complicada ambe, per exemple, una declinason a dos cases - cas subjècte e cas regim - pels noms, adjectius e pronoms e tanben una pila de vèrbes irregulars.
L'OCCITÀ
ANTIC TARDIU SEGLE XIV al XV
Au cors d'aquels dos sègles l'evolucion espontanèa de la lenga se perseguís; los cambiament son sustot fonetics e morfologics.
Sul
plan fonetic, un cèrt nombre de fenomèns son de
notar:
>- l'aflaquirnent de la -A finau atòna deus mots
femenins > [ò]
>- l'evolucion dc la -A- barrada [o] > [u]
>- l'evolucion de la -I- tonica en iat dins la sequéncia -IA [ia] > [jo] per desplaçament de l'accent tonic e passatge a iòd [jo] de -l- devenguda atòn.
Sul plan morfologic tanben, i a quauques cambiamants màgers :
- Desapareissuda de la declinason a dos cases - generaument, es lo cas regim que se conserva
- Generalizacion de las formas fcmeninas analogicas pels adjectius epicens; totun, l'occitan gascon conserva las formas epicenas peus adjectius en -AU e -ÈU
- Desapareissuda de las formas encliticas deus pronoms personaus conjunts mès l'occitan gascon la conserva
- Desapareissuda deus preterits fòrts
DEL LATIN A L'OCCITAN LAS EVOLUCIONS FONETlCAS MÀGERS
LAS VOCAUS
Las oposicions de quantitat : vocaus bracas - vocaus longas. son devengudas oposicions d'apertura : vocaus obèrtas - vocaus barradas
LAS VOCAUS TONICAS
|
|
LATIN |
OCCITAN |
|
LATIN |
|
OCCITAN |
|
|
|||
|
|
A |
> a |
PALA |
|
['pa:la] |
pala |
|
['palò] |
|
||
|
|
|
|
> è |
CASA |
|
['kasa] |
casa |
|
['kazò] |
|
|
|
|
|
|
> è |
PARTE |
|
['parte] |
pan |
|
[part] |
|
|
|
|
E |
> e |
TERRA |
|
['tèrra] |
tèrra |
|
['terrò] |
|
||
|
|
AE |
> e |
CAELU |
|
['kaelu] |
cèl |
|
[sèl] |
|
|
|
|
|
E |
> e |
TELA |
|
['te:la] |
tela |
|
['telò] |
|
||
|
|
I |
> i |
PISCE |
|
['piske] |
peis |
|
[pejs] |
|
||
|
|
OE |
> [e] |
POENA |
|
['poena] |
pena |
|
['penò] |
|
||
|
|
I |
> [i] |
AMICU |
|
[a'mi:ku] |
amic |
|
[a'mik] |
|
||
|
|
Ò |
>[ò] |
JOCU |
|
['joku] |
jòc |
|
[djòk] |
|
||
|
|
Ò |
> [u] |
FLORE |
|
['flo:re] |
flor |
|
[flu] |
|
|
|
|
|
U |
> [u] |
LUPA |
|
['lupa] |
loba |
|
['lubò] |
|
||
|
|
U |
> [y] |
ACUTU |
|
[a'ku:tu] |
agut |
|
[a'gyt] |
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|||||||||
|
Sol lo diftong AU s'es conservat sens cap cambiament: |
|
|
|
|
|||||||
|
|
AU |
> [aw] PAUSARE |
[pau'sare] |
pausar |
|
[paw'za] |
|
||||
Més dades a carregar Occità medieval
Tornar
als temes
Tornar
als tèmes