Diccionari Occitan General
a partir dels parlars lengadocians de Cantalausa
100 000
entradas
200 000 definicions
Un fum de sinonims
Una sensfin de referéncias
Bravament d'exemples
De milieirats de tèrmes scientifics amb lor etimologia
Un
trentenat de documents excepcionals.
1056 pag. grand format (21 / 29.7), subre papièr fin
especial
Sortida: prima primavera del 2003
Tiratge limitat
Presentacion per Sergi GAIRAL
Amb aiceste pus primièr diccionari
occitan unilingüe, lo sòmi dels Occitans e de fòrça maites es vengut realitat.
Una de las caracteristicas màgers es de presentar una
lenga fisabla. Sabi qu'es un adjectiu fòrt discutible Sabi tanben l'istòria de
la nòstra lenga que Pèi de Garròs, al sègle XVI, disiá "mespresada" e
que contunhèt d'o èsser fins al sègle XX, e mai, de còps, pels quitis Occitans.
Dins aquelas condicions, èra inevitable que se diversifiquèsse de mai en mai ,
que s'embastardiguèsse sovent, qu'apareguèsson totas aquelas issoglòssas que
nos susprenon mai d'un còp. Aiceste fenomèn, conegut dins d'autres païses e que
pòt èsser considerat coma una riquesa o lo signe d'una vitalitat granda,
finiguèt que creèt de parlars de mai en mai diferenciats, de parlars locals que
nos fan creire sovent, quitament dins una meteissa zòna linguistica, que parlam
pas la meteissa lenga. Se totes aqueles parlars son respectables e de
respectar, son de variantas d'una lenga comuna qu'a besonh d'una cèrta unitat
per tornar trobar son identitat. S'es aquò que volèm - sens oblidar la
modernizacion necessària - cal partir d'una basa comuna, al sola
indiscutibla, l'etimologia, dins lo respècte de l'engèni de la lenga. Es
justament la causida de Cantalausa, qu'a presa coma referéncia primièra la
literaturea dels trobadors que ne faguèt al lenga mai presada dels sègles XII e
XIII. A pas volgut restablir aquela lenga - çò qu'auriá pas de sens -
mas a presa per tòca de tornar a l'occitan sa plaça normala demest las autras
lengas d'Euròpa. A tengut compte tanben de lor formacion, de lor evolucion e de
lor lexic - que se'n cal inspirar e mai servir quand fa mestièr - amb la
preocupacion contunha de servar l'especificitat, tan sintaxica coma lexicala e
grafica de la nòstra valent a dire son identitat.
Sufís de ne legir qualques tròces per se mainar de la
facultat d'adaptacion de la lenga e de la modernitat de l'obratge.
I trobam de tèrmes d'espòrt, de medecina,
d'agricultura, de botanica, d'informatica... , sens oblidar lo vocabulari tan
ric dels cadajorns, acompanhat de fòrça expressions e exemples que donan vida a
la lenga, una lenga que Cantalausa ausiguèt tanlèu nàisser, qu'a mantenguda
viva pendent mai de setanta cinc ans, e qu'a ocupats de contunh los quaranta
darrièrs de sa vida. A legit, a cercat, a revirat a partir de l'anglés, del
francés, del latin e del grèc. A realizada una tièra d'obratges que los
enumerar aicí fariá tròp long. M'acontentarai de citar son Diccionari
Illustrat de 15 000 mots, ja unilingüe, espelit en 1979, e son reculh
lingüistic de 600 paginas (format A4 ) Aux racines de nos langues, les
langues populaires des Gaules de 480 à 980, paregut en 1990 e escampilhat dins
lo mond entièr a 1600 exemplars.
I trobam de formas o d'accepcions pauc conegudas o
desoblidadas, mas ausidas e utilizadas aicí o alà dins la lenga modèrna, coma acomolòfi
(enconbrament gròs de circulacion), brutlèu que vòl dire "punch"
(mescla de liquor fòrta amb diferents ingredients) o tanben mena de vin caud
aromatizat, s'arotar (s'encaminar, se metre en rota), transportar
(trespassar la data prevista per una niassénça, umana o animala), s'acapar
(s'aplatussar de ventres per beure a un riu o a una animala), aflorir la
maire (far véser l'utèr, en parlant d'una vaca qu'a lo mal de vedelar)...
I trobam los tèrmes vertadièrs que nos permetràn
d'evitar tant de barbarismes, tant de francismes, coma calhetada en lòc
de "nuança", glotona de pression en lòc de "cocòta
minuta", entravat en lòc d'"andicapat", remolada en
lòc de "maïonesa"....
I trobam l'etimologia de fòrça mots scientifics
modèrns, d'explicacions preciosas sus l'istòria e l'evolucion lexicala de
nòstra lenga, de referéncias datadas e illustradas de lor manuscrit, per
exemple a borrica, a Epistòlas farcidas (intrada farcit),
a galloroman, a glossari, a juvar, a tornar, a Stabat
Mater, a Valenciennes...
I trobam tanben un trentenat de documents excepcionals
e mai, per d'unes, inedits.
I trobam enfin çò que tant esperàvem totes, la lenga
occitana, tornarmai egala a las autras lengas, e virada cap a deman.
Laissèssem pas passar l'ocasion unica d'aver un obratge unic!!
Sergi Gairal
|
Bilheta de soscripcion: Butlleta de subscripció: Nom e adreça (en CAPITALAS):
CULTURA d'ÒC (Edicions), a)
version brocada (tapa tova): 69,00 € + pòrt de: 6,31 € Total: € |