Occitan
A AMUNT
a
à
acabar (de legir…)
acampar
acaptar, s'~
achaptar (lem)
acòrcha
adieu
adieu
adieu-siatz
adieu-siatz
adobrar
adreit
agachar
agaitar
agradar, s'~
aiceste (-a)
aicí
aièr
aigaci
aiguièra
agantar
ailà
aiçò
aissí
aital
aimar
aisina
aisit
andana
ajustar
aladonc
alai
alara
alassar
alavètz
alèia
alestir
alhors
alongar, s'~
alucar
amassa
amodar
amolonar
amusar, s'~
ancian
androna
ansin
apartament
apèl
apelar
apercebre, s'~
aperténer
apertenir
apetís
aplech
apondre
apréner
aprèp
après
après-dinnada
après-miègjorn
aprofechar
apuèi
aquerò
aquò
arcolan
argent
arma
armada 
arrest
arrestar
arribar a (far quicòm)
artelh
artelhar
ass(i)etar, s'~
astre
atal
atudar
auèi
aujòl
aur
aürós
ausir
aut
automne
auton
autovia
auvari
auvir
avans(-t)
avenidor
aver
avèrs
avesque
avisar, s'~
avuèi
B AMUNT
bailar
balaja
balanç
balhar
bandat –ada
barjar
barrar
bastir
batèl
baug
belcòp
benlèu
bensai
besonh
biais
bièrra
blond
boc(h)ariá
boita
bolegar
bombir
bon (a de ~)
bonaür
bon mercat
bòrd
bòrda
bordilhièr (lo)
bòria
botar
botelha
brave
breish bruèissa
brica
bruch
bugadoira
buget
burre
butar
C AMUNT
cachar
càder
cadièra
cadieral
cairat
caire
caireforc
calhetada
calimàs
cambajó
cambe
cambiar
campador
campèstre
can canha
capdèl
capèl
capiòl
capitar
capmèstre
ça que la
car
carestiós
carrat
carrièra
cat
cauçadura        
caud
caumaire
cauma(tge)
cauna
causa
causir
cencha
cercar
cercar de
cèrt
certan
cèrvi
chas (lem)
chata (prov)
chimar
chorma
chuc
cilh(a)
clau (la)
claure
clavièr
cloquièr
cò
çò (que)
coide
còit (-a)
còla
colcar
comol
compréner
compreneson
comptar
conflar
contraròtle
contunh, de ~
contunhar
copar
còrcha
còs
cosina(r)
còssa
cossí
cotèl
crénher
crocarèlas
crosar
croseta
crotz
cuèch -a

cuèissa
cujar
cuol
cuton (la)
D AMUNT
daissar
dançar
daquòs
darrièr
davalada (poet.)
debàs (lo)
debuta
decembre
degun
dejós
dejunar
demembrar
demorar
demorar
dempuèi
depès
desbarrassar
desbois(sar)
desbrembar
desirar
desparlar
despuèi
desrabar
dessenh(ar)
dessubre
dessús
detràs
deure
devesir
díder (aran)
dimenjada
díser
dobrir
dogat
doler
dòna (…)
donc
doncas
dont
drech
dreit
dròlle
dubrir
d’unes
duscas (a)
E AMUNT
e mai
empachar
emplec
emplegar
enbàs
encastre
encigalat –ada
encrancar
endacòm
endacòm mai
endacat
endevenir, s’~
engranièra
enlà
enlevar
enluòc (mai)
enlusiment
ennaut
ensajar
ensem(s)
ensengar
ensús
entà (gascó)
entamenar
entendre
entièr
entravat
entresenha
enveja (aver ~ de)
èr
escafar
escaisnom
escasença
esclairar
esclarida
escoba
escolan
escorreguda
escrivan
escur
eslhauç
espaci
espinchar
espital
esplech
espleit
espotir
èsser
estabosir
estacar
estanci
estant que
estar (gascó)
estatge
èster (gascó)
estirar
estonar
estrambòrd
èstre
F AMUNT
fabrega
fàcia (en)
faciana
faire
fach
fait
faler
far
fardas (las)
fargar
feda
femna
fenestron
fes
fin finala
fintar
fisança
flamba
flume
fluvi
fòl
fòrabandir
forécia
fornariá
fotre (la)
fraire
freg
fruch -a
frut -a
fum (un)
G AMUNT
galejar
gara
garganta
garrolha
gat-pudre
gautisson
geinar
ger (gascó)
ges
getar 
glacet
glèisa
gojat
grand -a
grasilha
guardar (gascó)
guèine
guit
H AMUNT
hèra (gascó)
hialat
I AMUNT
i aver
ièr
ieu
illa
irange
iscla
isclatge
isola
J AMUNT
jamai
japar
jaune, jauna
jorn
jornal
julh(et)
L AMUNT
labra
lach
lagrema
laire
lairar
lairon
laissar
laid
lait
lamp
larg
las
latz
lavaci
lavar    
legum
léser (aver ~ de)
lèu
levar
licèu
lièch
lièit
limpar
lindal
liuç
loguièr
long
longa, de ~
lord
lordejar
luènh
lum (lo)
luònh
luquet
lusir
lutz (la)
M AMUNT
madomaisèla
madòna
màger
majofa
mai
mai
mai de mai
mai que mai
mainatge
mairala
maire
maissa
malaür(ós)
malhum
mameta
mance (llemosí)
mandar
marchar
marchar
maridar, se ~
marrit
maison
mantun
marga
margue
mas
masca
masèl
mèfi
membre
mendre
menina
mens
mentretant
mercejar
messorga
mestièr
meteis -sa
miègjorn
milh
miliard
mirga
mitan
mofle
molhièra
monsen
montar
murga
N AMUNT
nasicas (las)
nat nada (gascó)
naut
nen(et) -a
nívol (la)
noler
nonmas
novè (prov)
novèla
nuèch
nuèit
nuòch
O AMUNT
o
o
ò
òc
obrador
ochanta
ochen
odor
oiten
ongan
ont
ont que siá
ostal
ostalariá
P AMUNT
pacan
pana
padena
paire
pancosièr
pantaissar
papet
parc(/g)atge
parièr
pargar
pargue
partejar
pas
pasmens
passada
pastagà
pastís
pastisson
pata
patana
patz
pauc, un ~
paur [pou]
paure
pega
pega-solet
pè
pel
pelenc
pelona
pena (far)
pendent
pendre
penjar
pensionèl
pepin
pèrda
pericle
perque
perqué
per qué
pertenir
pescajlhon
pescajon
pial
pièger
piejar
pichon/pichòt
piòt
pitral
pitre
plan
planca
platèl
plus
pol
pola
polit
polvèra
poma d’amor
ponhet
popa(s) (la/s)
porgir
portisson
posca
posita, a ~
pòsta (bastiment)
pòsta (servici)
pòt
practica (la)
pr'aquò
préner
prèp
prepausar
près
prèst
prètzfach
prètzfait
prima
pròche
profechar
profeitar
profièch
profièit
prompte
pron
puèi
punhet
pus
pus lèu
Q AMUNT
qual (?)
qualque -a ren/res
qualqu'un
quand
quasèrn
que
qué
querir
quèrre
question
que te sabi?
quichar
quicòm
quicòm mai
quilhar
quitament
quitar (de)
quite -a
quora
R AMUNT
raïç
ramentar
ras
rasiga
rason
raubador
rebalar
recampar
recaptar
recapte
reçaupre
recebre
redond
regent
rèire
rèirenom
remascada
remembrar
remirable
remirar
ren
rendre
rendre servici
repais
repausar
repotegar
repotegar
requist
retipar
revengut
revirar
ribièra
risolièr -a
rocassut
romegar
rompedura
ros
S AMUNT
sabaton
sabla
sadol
sai que
salvar, se ~
santaclara
sarrar
sason
sartan
saupre
se
segre
sèire (se)
sénher
semenar
sement
semença
sen (lo)
senèstre(a)
sénher
sens
ser
servici
séser
sesilha
sèti (lo)
si
siblar
sicut
siular
solelh
solide
som
sòmi
sonar (, se ~)
sonhar
sonque
sorga
sorire
sòrre
soscar
sosta (à)
sòtol
subre
subreplan
sul còp
sus
T AMUNT
talent (la)
talhièr
talvèra
tampar
tanben
tanpauc
tanplan
tanta
tantossada
tantòst
tapanàs
tapís
tardièr
tempe (lo)
terralha
tesaur
tet
tièra
tirat
tiron
tòca
tombar
tornarmai
tòsta
totafés
totara
totescàs
totjorn
tot lo mond
totun
trabalh
trach
trachar (se ~ de)
trafec
traire
trait
tralha
trapadèla
trapar
trast (del papièr)
trauc
tre que
trepador
trissar
tròp
trufa
tuar
tustar
U AMUNT
uèch(en)
uèchanta
uèi
uèit(en)
uèitanta
uèlh
ujan (nord-occità)
usancièr
usatgièr
ussa
V AMUNT
vabre
vam
vaquí
véder
veicí
veire (matèria)
veire 
veire (òbjècte)
veitura
vejaicí
vejaire
vejaquí
vendeire (-a)
vèni de legir
venir de (ne parlar…)
verai
vèrm
vertat
véser
vespertinar
vèspre
vetz
veuse (-a)
vilatge
virar
vistalhar
viston
void(e)
voidar
vojar

votz

vuèg

Precisió

 sin. còrcha

al moment d'arribar

al moment de partir (tutejant)

al moment d'arribar
al moment de partir (a diverses persones o vossejant)

sin. solan(a)

sin. agaitar

sin. agachar

sin. ièr

Sin. lavaci, remascada

Sin. Alai

Sin. acò, aquerò

Sin. aital, atal

Sin. aissí, atal

amar: rar en català actual

cat. andana = trepador de gara, cai (fr. quai)

Sin. apondre

Sin. alavètz, aladonc

Sin. ailà

Sin. alavètz, aladonc

Sin. alavètz, aladonc

Sin. andana, passada

Sin. Endacòm mai / pus corrent: en un altre lloc

Sin. ensem

sin. antic

 / sin. cat carreró que no treu cap, que no passa, atzucac

sin. aissí, aital, atal

sin. crida          

sin. Se sonar, se cridar / L'an apelat Joan: Li han dit Joan

Sin. s’avisar

Sin. apertenir, pertenir

Sin. aperténer, pertenir

Bon apetís!: bon profit

Sin. esplech,espleit

Sin. ajustar

Sin. après, apuèi, dempuèi, despuèi, puèi

Sin. aprèp, apuèi, dempuèi, despuèi, puèi /d'après: segons

començ de tarda, al després-dinar / sin. après-miègjorn /

començ de tarda, al després-dinar / sin. après-dinnada

sin. profechar, profeitar

Sin. aprèp, après, dempuèi, despuèi, puèi

Sin. aiçò

Sin. aiçò

sin. arc de Sant Martin, arc de seda

cat. armada = marina de guerra

sin. sèire (se), séser

aver l’astre: tenir sort

sin. aissí, aital

sin. apagar

sin. avuèi, uèi

sin. rèire

sin. auvir, entendre
sin. naut / en aut: (a) dalt, amunt

sin. auton, davalada, tardor

sin. automne, davalada, tardor

En cat. s’emplega ‘autopista’ mas es un castelanisme

Sin. accident

Sin. ausir, entendre

Sin. abans

Sin. ubac

Sin. apercebre, s'~

Sin. auèi, uèi

Sin. balhar, dar

Sin. engranièra, escoba

Sin. bailar, dar

Sin. encigalat –ada

Sin. sarrar, tampar, tancar

Sin. beta, nau, vaissèl

Sin. fòl

Sin. bessai, sai que / rosselhonés i cat. i antic: belleu

Sin. benlèu, sai que

Ai de besonh de pan: Haig de menester pa, necessito pa

de tot biais: sigui com sigui, de totes maneres

Sin. cervesa

Sin. masèl

Sin. brústia  /   Boita de las letras: bústia

Sin. cat. de veres

Sin. bòria

Objècte: cubell de les escombraries

Sin. borda

Sin. botar / Me buti a: me posi a

Sin. ampola

Ai pas brica d’argent: no tinc gens de/mica/pas diners

Rosselhonés ‘bruig’

Sin. maquina de lavar / Sin. màquina de rentar

Sin. botar / Me buti a: me posi a

Sin. quichar

Sin. caire, tombar

Sin. cadièra de braces

Sin. càder, tombar

sin. carrat

Rosselhonés ‘calmàs’

Rosselhonés ‘cambajó’

Sin. gos / aver la canha: tenir mandra

Sin. capiòl, capmèstre

Sin. capdèl, capmèstre

Sin. capdèl, capiòl

Sin. pasmens, totafés

Al començament de lletres

Sin. car

sin. cairat

Per carrièra: pel carrer

Sin. gat

Sin. sabaton

Sin. certan

Sin. cèrt

sin. en cò de, en çò de

cat. cella = oc. ussa

sin. campanal

Sin. chas, en çò de / En cò de: can, a casa de

Sin. chas, en çò de / En çò de: can, a casa de

Sin. cuèch

Comptar sus qualqu'un: fer compte de (mai catalan)

Sin. contròtle

Sin. de longa

Sin acòrcha

Sin. coma / Cossí que siá: sigui com sigui

Sin. ganiva

Sin. còit

Sin. laissar

Sin. automne, auton, tardor

rosselhonés ‘el debaix’

a la debuta: a la primeria

sin. dessota, sota

sin. desbrembar

tanben existís en catalan

sin. aprèp, après, apuèi, despuèi, puèi

Sin. desbois(sar)

Sin. demembrar

Sin. aprèp, après, apuèi, dempuèi, puèi

Sin. arrancar

Sin. dessús

Sin. dessubre

‘deure’ coma obligacion es possible en català

sin. dire, díser

sin. díder, dire

sin. dubrir

cat. doler/doldre: subretot al figurat

sin. doncas

sin. donc

Las femnas dont te parli: Les dones de les quals te parli

sin. dreit

sin. drech

sin. dobrir

sin. fins (a)

E mai se (s’): fins i tot si

cat. ‘empatxar’

‘emplegar’, subretot rosselhonés (de moment)

(cat. ontacom: dialectal)

mai simplament: en un altre lloc

Sin. Balaja, escoba

d’ara enlà: d’ara endavant

sin. levar

sin. assajar / ‘assajar’ es possible en català

sin. amassa

sin. ausir

sin. sancer

pron. [entressenya], com cat. contrasenya

sin. aire

Sin. Balaja, engranièra

Sin. liuç, lamp

Cat. antic i pop. espital

sin. aplech, espleit

sin. aplech, esplech

sin. estar, èster, èstre / èsser + a + inf = estar + ger.

Cf. rosselhonés

Cf. rosselhonés

Sin. estatge

Sin. Èsser, èster, èstre

Sin. Estanci

sin. èsser, estar, èstre

sin. èsser, estar, èster

sin. fabrica

Fàcia a: de cara a

Sin. faciada

Sin. far

Sin. fait

Sin. fach

Sin. Faire

sin. caler, calre, falre

Sin. ovelha, aolha (gascó)

sin. còp, vetz

Sin. fluvi, riu

Sin. flume, riu

Sin. baug

Sin. frut

Sin. fruch

galejada: facècia

Sin. malhum

L’autre ièr, ièr-delà, delà-ièr: abans-d’/despús/dellà- ahir

Sin. jo

Sin. iscla, isola

Sin. illa, isola

Sin. illa, iscla

Pas/non jamai: mai

Sin. dia

cat. jornal: paga d’una jornada

sin. pòt

sin. lait

Sin. lairon, raubador

Sin. oc. i cat. Jaupar

Sin. laire, raubador

sin. daissar

sin. lach

sin. eslhauç, liuç

sin. ample

sin. cansat

sin. costat / cf. cast. it. lado, lato

Sin. aigaci, remascada

Sin. prompte (rapidament)

a l’estat espanhòl. Si no ‘liceu’

sin. lièit

sin. lièch

sin. eslhauç, lamp

sin. renda

sin. de contunh

sin. luònh

sin. luènh

Sin. fraga

sin. plus, pus

sin. mas

rosselhonés ‘mainatge’

sin. hialat / Lo malhum: la xarxa (internet)

Sin. menina

Sin. esquèrra(e), senèstra(e)

Sin. enviar

Sin. dolent

Sin. Ostal

Sin. mai / mas que: pas que, sonque, nonmas

Sin.

Sin. boc(h)arià

Far mèfi: anar amb compte

Sin. mameta

Far mestièr: fer/aver de menester sin. aver de besonh de

Çò meteis: el mateix, la mateixa cosa

Sin. cat: millot/-c, moresc, dacsa

Sin. murga, rateta, ratinhòla

Au/en mitan de: enmig de

sin. sénher

Sin. mirga, rateta, ratinhòla

 / sin. Cat. forat del nas, narió (Rosselló)

Sin. aut / En naut (ennaut): (a) dalt, amunt

Sin. mas que, pas que, sonque

sin. nadal

Sin. nuèit, nuòch

Sin. nuèch, nuòch

Sin. nuèch, nuèit

Sin. o

Sin. ò

Sin. uèchanta, uèitanta

Sin. oiten, uèchen, uèiten

sin. ujan

Sin. maison

Sin. pagés

en ~: espatllat

sin. padela, sartan / Rosselhonés: patna

sin. somiar, soscar / cat. fantasiar

sin. pepin

sin. s’aparcar

sin. partir

pas que: no… sinó… Sin. nonmas, mas que, sonque

sin. ça que la, totafés

sin. pastís

sin. pastagà

sin. trufa

Ni pauc ni pro: de cap manera

pegar: enganxar, encolar

Sin.pial

Sin. parpèla

A prou pena: amb prou feines

Sin. mentre (que)

Sin. penjar

Sin. pensionari

Sin. papet

Sin. cossí / ! Per que: perquè (finalitat)

sin. per qué

sin. perqué

Sin. aparténer, apertenir

Sin. pescajon

Sin. pescalhon

Sin. pel

Sin. petit

Sin. pitre

Sin. Pitral

sin. pòst

Sin. nen  / sin. molt

Sin. Mai, pus

Sin. gal

Sin. gallina

Sin. pols

Sin. tomata

Sin. punhet

Sin. sen (lo)

Sin. labra

cat.’peraixò’ forma popular

préner la pena: fer l’esforç

sin. près, pròche

sin. prèp, pròche

sin. prètzfait

sin. prètzfach

sin. prèp, près

sin. aprofechar, profeitar

sin. (a)profechar

sin. profièit

sin. profièch

sin. lèu

sin. aprèp, après, apuèi, dempuèi, despuèi, puèi

sin. ponhet

sin. mai, plus

Sin. quin (?)

sin. quèrre/ Compte! cap sentit de cercar quelcom perdut

sin. querir/ Compte! cap sentit de cercar quelcom perdut

Sin. alguna/qualque cosa

a pas de papièr quitament: ni tan sols té paper

Los quites occitans: els occitans mateixos

No és pas interrogatiu (>quand) / quora que siá: a tot moment

Sin. rasiga

Sin. recordar, remembrar

al ~ de: a ran de

sin. raïç

Sin. laire, lairon

Far lo recapte: fer endreça

Sin. recebre

Sin. reçaupre

Sin. aujòl

Sin. prenom

sin. aigaci, lavaci

sin. ramentar, recordar / cat. remembrar: rar

sin. res / a res non còst: de franc / qualque ren: quelcom

Rosselhonés ‘repeix’

Tanben catalan estandard, mas subretot rosselhonés

Tanben catalan estandard, mas subretot rosselhonés

Barbarisme, cal : Virar. Sin. traduire / Cat. ant. Girar

Ribera: catalan estandard, mas subretot rosselhonés

Sin. arena

Sin. benlèu, bensai

Aver un sadol: tenir una fart

Sin. barrar, tampat, tancar / Se sarrar: acostar-se

Sin. padena

Sin. saber

Sin. si

Sin. ass(i)etar, s’~

Sin. semença

Sin.sement

Sin. la(s) popa(s)

Sin. esquèrra(e), mance

sin. monsen

Entre 20 i 23h / de ser: al vespre

Sin. ass(i)etar, s’~, sèire (se)

Ex: Te plai pas? Si!, No t’agrada? Sí! / Sin. se

Sin. Siular

Sin. siblar

Sin. cima

Me sòni (disi) Sandrina: Me dic (diuen) Sandrina

Sin. mas que, nonmas, pas que, sonque

Sin. pantaissar, somiar

Sin. dessubre, dessús, sus

Sin. dessubre, dessús, subre

sin. fam / cat. ‘la talent’ (literari, dial.)

sin. antarada, contornièra

sin. barrar, sarrar, tancar

sin. tanben

només per expressar la durada (cf. jornada)

entre 13 i 16h / de tantòst: a la tarda

cat. tapís: per las parets

sin. levat

sin. càder, caire

sin. tornar

sin. ça que la, pasmens

(futur)

(passat)

sin. tostemps (rar)

sin. trait

sin. cat oc. apercebre’s (= adonar-se, s’avisar)

sin. trach

sin. trobar

sin. tan lèu coma

sin. patana

‘tustar’ tanplan catalan

Sin. ochen, oiten, uèit(en)

Sin. ochanta, uèitanta

Sin. auèi, avuèi

Sin. ochen, oiten, uèch(en)

Sin. ochanta, uèchanta

ongan

sin. usatgièr

sin. usancièr

Sin. aquí, vejaicí, vejaquí

Sin. veire, véser

Sin. aquí, veicí, vejaicí, vejaquí

Sin. véder, véser

Sin. gòt

Sin. aquí, vaquí, veicí

a mon vejaire: al meu parer

Sin. aquí, vaquí, veicí, vejaicí

Sin. vertadièr / Es verai: és veritat / de verai: de veres

Pas vertat ?: Oi ? Veritat ?

Sin. véder, veire

rosselhonés: ‘espertinar’

entre 17 i 19 h / Cat. vespre: ser

sin. còp, fes

sin. vesitar

sin. vuèg

sin. vojar

sin. voidar

sin. voide

Catalan

 ha (verb)

a

estar acabant de (llegir)
ajupir-se
aplegar, amassar
comprar
drecera, trencall, atall
hola

adéu

bon dia

adéu-siau

emprar, adoperar

solà/-ana, solell

mirar, guaitar

mirar, guaitar

trobar-se bé

aqueix(a)

aquí

ahir

ruixat

regadora, regueró

agafar, rebre

allà

això, açò

així

així
estimar / agradar

eina, aïna

còmode / fàcil

caminal, passeig

afegir

llavors, aleshores

allà

llavors, aleshores

cansar, fatigar, lassar

llavors, aleshores

caminal, passeig

enllestir

enjondre, allondre

estirar-se, allargassar-se

encendre

plegats, junts

arrencar (vehicle)

amassar

divertir-se

antic

carreró sense sortida

així

apartament, pis

crida

cridar / dir (posar nom)

adonar-se, apercebre’s

pertànyer

pertànyer

apetit

estri, eina

afegir

apendre

després, après

després, après

tarda, vesprada

tarda, vesprada

aprofitar

després, après

allò, això, açò

això, açò

arc de sant martí

diner(s)

ànima

exèrcit

parada (d’autobus...)

parar(-se), aturar(-se)

aconseguir, assolir de

dit del peu

trescar (caminar ràpid)

seure, asseure’s

sort

així

apagar

avui

avantpassat, avi

or

feliç

oir, sentir
alt

tardor (autumne)

tardor (autumne)

autovia (proposició)

accident

oir, sentir

abans

avenir, esdevenidor

tenir

(o)bac

bisbe

adonar-se, apercebre’s

avui

donar
escombra, granera

embranzida

donar

borratxo, gat

xerrar, garlar

tancar

construir, bastir

vaixell

boig, foll

molt

potser, per ventura

potser, per ventura

menester, necessitar

manera

cervesa

ros

carnisseria

capsa / bústia

bellugar, moure’s

botar, botre

de bo, de debò

felicitat

barat (a bon mercat)

vora

masia (borda)

escombraries (les)

masia (borda)

empènyer / posar

ampolla

bon, gros

bruixot bruixa

gens

soroll (brogit)

rentadora

envà

mantega

empènyer / posar

(es)prémer, pitjar

caure

cadira

cadiral, cadira de braços

caure, tombar

quadrat

cruïlla

matís

calima/ina,-itja, xafogor

pernil

cànem

canviar

campament

camp, a pagès

gos gossa, ca cussa

capatàs

barret, capell

capatàs

reeixir

capatàs

tot i això (ça com lla)

benvolgut, car

car

quadrat

carrer

gat

sabata, calçat

calent (cald)

desocupat (laboral)

desocupació, calma

cova, caverna

cosa

triar, escollir

cinyell, cint(ur)a

cercar, buscar

mirar/provar de

cert

cert (segur)

cervo

a casa de, can

noia, minyona

xumar

colla, equip

suc

pestanya

tecla / clau

cloure / tancar

teclat

campanar, cloquer

can, a casa de

el que, ço que

colze

cuit

colla

ajeure, colgar

curull, ple

entendre, compendre

comprensió

comptar amb algú

inflar

control

contínuament

continuar

tallar / trencar

drecera, trencall, atall

cos

cuina(r)

areny, sorral (platja)

com ( ?) / per què ( ?)

ganivet (coltell)

témer

rosetes, crispetes

creuar

clotet, sotet

creu

cuit

cuixa

cuidar (creure, pensar)

cul

cocció

deixar

ballar, dansar

daixonses

darrere / darrer

tardor

baixos (els)

començ

desembre

ningú

sota, daval, dejús (ant)

esmorzar, desdejunar

oblidar

estar(-se) (habitar)

quedar, restar, estar

després, en acabat

dempeus, (a peu) dret

desembarassar

dibuix(ar)

oblidar

desitjar

dir qualsevol cosa

després, en acabat

arrencar, desarrelar

dibuix(ar)

damunt, sobre, dessús

damunt, sobre, dessús

darrere

haver de

dividir

dir

cap de setmana

dir

obrir

claveguera

fer mal (doler/doldre)

senyora (…)

doncs

doncs

del qual, de què

dret

dret

noi, minyó

obrir

alguns

fins (a)

fins i tot

impedir, privar

ocupació (feina)

emprar, emplegar

a baix

marc

borratxo, torrat

arrapar / abraonar

en algun lloc

enjondre

minusvàlid

avenir-se

escombra, granera

enllà

llevar, treure

enlloc (més)

il·lusió

a dalt

provar, mirar de

plegats, junts, ensems

endegar

a dalt, amunt (ensús)

per

encetar, començar

entendre / sentir, oir

sencer, enter

esguerrat, minusvàlid

informació

ganes (tenir ~ de)

aire

esborrar, passar ratlla

motiu (sobrenom)

ocasió / probabiltat

fer llum / aclarir

aclarida

escombra, granera

alumne, escolar

excursió

escriptor

obscur, fosc

llampec

espai

llambregar, espiar

hospital

estri, eina

estri, eina

esclafar

ésser, estar

estamordir, estabornir

lligar

pis, planta

ja que, puix que

ésser, estar

pis, estatge, planta

ésser, estar

allisar, planxar (la roba)

sorpendre, estranyar

entusiasme

ésser, estar

fàbrica

fit a fit, davant

façana

fer

fet

fet

fer

caler, caldre

roba (la)

fabricar

ovella

dona

fig. La tele

vegada

al cap i a la fi

fitar (mirar atentament)

(con)fiança

flama

riu

riu

boig, foll

foragitar

suburbi, raval / afores

forn de pa, fleca

ràbia

germà

fred

fruit (-a)

fruit (-a)

molt, un raig de

plaguejar

estació

gola, canyó, gargamella

baralla

fura/gat pudent

pòmul, mel

molestar

ahir

gens

llençar, tirar, gitar

gelat

església

minyó, noi

avi/àvia / gran

graella

mirar, esguardar

guilla, guineu

ànec

molt

filat, xarxa

haver-hi

ahir

jo

illa

taronja

illa

arxipèleg

illa

mai, jamai (intensiu)

lladrar, jaupar

groc

dia (jorn)

diari

juliol

llavi, morro

llet

llàgrima

lladre

lladrar

lladre

deixar

lleig

llet

llampec

ample

cansat, fatigat (lassat)

costat

ruixat

rentar, llavar

verdura

lleure (tenir ~ de)

aviat / ràpidament

llevar, aixecar

institut

llit

llit

lliscar

llindar

llampec

lloguer

llarg (llong)

contínuament

brut

embrutir, embrutar

lluny / llunyà

llum (el)

lluny / llunyà
cerilla, lluquet

lluir

llum (la)

senyoreta

senyora

major / gran (germà…)

maduixa, fraga

més

mes, però

més i més, cada cop +

molt / més que més

nen, nin

materna

mare

barra, maixella

desgràcia(t)

xarxa

àvia, iaia

esquerra(e)

enviar

caminar

funcionar

casar-se

dolent

casa

mants

màniga

mànec

però, mes

bruixa

carnisseria

compte! atenció !

peça (de casa)

menor

àvia, iaia

menys

mentrestant

regraciar

mentida

ofici, mester

mateix -a

migdia, migjorn

blat dindi/de moro

mil milions, miliard

ratolí (tbé inform.)

mig

tou, bla, moll

aiguamoll

senyor

pujar, muntar

rateta

nariu, oronell, badiu

alt

cap (adj)

nadó
núvol

fer flaire, exhalar

només

nadal

nova, notícia, novel·la

nit

nit

nit

ho

o

o

sí (positiu)

taller

vuitanta

vuitè
olor

vuitè

enguany

on

onsevol, onsevulla

casa

hotel, hostal

pagès

avaria, pana

paella

paire

flequer, forner

somiar

avi, iaio

aparcament

igual

aparcar, estacionar

parc

compartir, partir

no

tot i això, tanmateix

caminal, passeig

alcohol anisat

paté / alcohol anisat

pastis

pota

patata

pau

poc

por

pobre

cola, aiguacuit

adhesiu

peu

pel / cabell

gespa

parpella, palpebra

entristir

mentre (que), durant

penjar

fer pendent

pensionari

avi, iaio

pèrdua

llamp

perquè conj

per què adv

per què adv

pertànyer

crespell, crep (mena de)

crespell, crep (mena de)

pel / cabell

pitjor
pitjar

petit

gall dindi, indiot, pioc

pit (bust)

pit (bust)

post

bé, ben / molt

safata

més

gall

gallina, polla

bonic, polit

pólvora

tomata, tomàquet

canell, puny

pits (els)

oferir, donar

finestreta (de despatxar)

pols

a l’abast

correus

correu

llavi, morro / pl. la boca

clientela

tot i això

pendre

prop(er), pròxim

proposar

prop

llest

tasca, feina

tasca, feina

primavera

prop(er), pròxim

aprofitar

aprofitar

profit

profit

corrents, ràpidament

prou

després, en acabat

canell, puny

més

més aviat/tost

qui (?) / quin (?)

quelcom, qualque cosa

algú, qualcú

quan

quadern

que, qui / perquè

què

cercar
cercar

qüestió, pregunta

què sé jo?

(es)prémer, pitjar

quelcom

una altra cosa

dreçar

fins (i tot) / ni tan sols

parar de, deixar de

el(s),etc mateix

quand

arrel

recordar
(a) prop (de)

rel, arrel

raó

lladre, robador

arrossegar

aplegar

endreçar

endreça

rebre

rebre

rodó

mestre (d’escola)
avantpassat, avi

nom (de bateig)

ruixat

recordar

admirable

admirar

res

tornar / retre

fer servei/servici

àpat

reposar, descansar

rondinar

renyar

exquisit

retirar a algú

renda

traduir

riu

rialler

rocós

rondinar, remugar

ruptura

pèlroig, ros (panotxa)

sabata

sorra, arena

sadoll

potser

fugir

contrasenya

tancar / prémer

temporada

paella

saber

si (suposició)

seguir

seure, asseure’s

senyor

sembrar

llavor, sement

llavor, semença

sina, pit / seny

esquerra(e)

senyor

sentit / sense

vespre

servei, servici

seure

sessió

seu (la)

sí (seguint negativa) / si

subjecte (de conversa..)

xiular, siular

xiular, siular

sol (solell)

segur, prou, ferm

cim

somni

trucar / dir-se / cridar

curar

no… sinó, només

font, deu

somriure, somrís

germana

somiar, pensar

crèdit (a)

soterrani, soler

superfícia

sobre

de seguida

sobre

gana, fam

taller

andana, antara, tornall

tancar

també

tampoc

també

tia

tarda, vesprada

tarda, vesprada

tapaboques

catifa, tapit

endarrerit, que fa tard

templa (la)

terrissa

tresor

teulat

llista

tret, llevat (de)

ànec, tiró

objectiu, meta

caure, tombar

de nou, encara

torrada

tanmateix

ara mateix, adés

fa poc, adés

sempre

tothom, tot el món

tanmateix, amb tot

treball

tret (aspecte)

fer-se càrrec (de)

trànsit

treure, traure / llençar

tret

traça

trampa, parany

trobar

paperera

forat, trau

tan aviat com

vorera, voravia

engrunar, esmicolar

massa

patata, trumfa

matar

picar, pegar

vuit(è)

vuitanta

avui

vuitanta

vuit(è)

ull

enguany

usuari

usuari

cella

barranc

empenta

vet aquí

veure

vet ací

vidre

veure

got, veire (lit dial)

cotxe, auto

vet ací

parer

vet aquí

venedor (-a)

acabi (-o,-e,-ø) de llegir

acabar de (parlar-ne…)

veritat / ver, veritable

cuc, verm

veritat

veure

berenar

tarda, vesprada (fi de)

vegada

viudo -a, vidu vídua poble, vilatge

girar

visitar

nin(et) -a, pupil·la (ull)

buit

buit

buidar

veu
buit