Aquest mateix dia es van preveure unes noves conferències per tal de definir el futur de la comarca de la Cerdanya: les conferències de Ceret, que es feren a la primavera del 1660 i on es redactà l'article 42 del tractat que partia la Cerdanya en dues parts. La vall de Querol i 33 poblacions de la Cerdanya tocant al Conflent i al Capcir, quedaven a mans de la reialesa francesa.

Encara va caldre una altra conferència, reunida a Llívia, al mes de novembre de 1660, per determinar quines eren aquestes 33 poblacions. La vila de Llívia restà en poder dels reis espanyols.

Per la seva banda, els catalans de les comarques annexades a França començaren a manifestar la seva oposició a partir de l'any 1662. La resistència es donà a totes les comarques, però fou al Vallespir on es va manifestar amb més força.

Durant uns quants anys, els Angelets foren els amos i senyors de les altes valls, amb el seu cabdill, Josep de la Trinxeria, al capdavant. Finalment, però, les diverses revoltes que duraren poc més de deu anys fracassaren. La repressió fou duríssima: empressonaments, galeres i morts.
A tall d'exemple, destacar que la població de Pi que havia donat suport als Angelets fou condemnada a ser totalment enderrocada i a sembrar sal a les seves runes.

Josep de la Trinxeria pogué fugir a la Garrotxa, on continuà treballant per l'alliberament social i nacional del seu poble. Altres caps de la revolta, però, no tingueren la mateixa sort. Manuel Descatllar es negà a fugir del seu país, fou detingut i traslladat a la ciutadella de Perpinyà. Reconegué tots els seus actes, culpable de crim de lesa-majestat, fou jutjat, torturat i executat una hora més tard a la plaça de la Llotja. Tenia 26 anys.

Francesc Soler, cònsul de Vilafranca, reconegué també tots els seus actes, torturat i executat.
Carles de Llar va ser interrogat per dos botiflers, consellers de Prats i de Queralt. Les tortures a Llar, molt refinades -segons consta en els arxius-, li provocaren la mutilació dels seus membres. En aquest estat, agonitzant, fou executat.
Una vegada morts, escanyats, el cap dels tres homes fou exposat en gàbies de ferro a la porta d'entrada de Vilafranca del Conflent.

Francesc Puig i Terrats, malgrat una malaltia crònica que patia, va ser torturat amb foc. Posteriorment, patí garrot i el seu cap fou penjat en una gàbia al mur de la Llotja de Perpinyà. El seu cos fou esquarterat en quatre parts diferents i exposades en diversos punts de la vila (16 de maig de 1674).
Els béns de tots i cadascun dels acusats foren expoliats per l'estat.

El terror continuà durant tot el segle.